jueves, 14 de abril de 2011

14 de Abril de 1931 a Sella


En el meu poble, un xicotet lloc prop del Mediterrani, el poc que m'han contat sobre la proclamació de la II República de 1931, té tints surrealistes.

Quan es van donar compte de què passava en la resta d'Espanya, van decidir pujar al balcó d'Ajuntament i proclamar ells també, des de la seua talaia, la gran victòria. Per a això van contactar amb la xicoteta banda de música de la localitat perquè executara mentres hissaven la bandera, el conegut himne de reg.

Però ai dolor, els músics, res sabien dels acords d'aquell que tenien prohibit tocar, així que es van posar a concretar què podien interpretar per a tal ocasió...I una ment preclara, va proclamar, "Ací tots ens sabem la Marsellesa,i França és una república..."

Al compàs de "Allons enfants de la Patrie", des d'un balcó i quatre visionaris, Sella va deixar arrere la monarquia.
El destí va fer que 37 anys després nasquera jo eixe mateix 14 d'abril i em posaren de nom Glòria, el mateix nom que l'anterior revolució.

8 comentarios:

Lluís Bosch dijo...

La veritat és que la història d'Espanya (la de cada poble i ciutat) té tants moments surrealistes que som realment els inventors d'aquesta estètica. Crec que Buñuel, Berlanga, etc no van fer res més que filmar allò que som. Ah, i per molts anys.

Anónimo dijo...

FELICITAS, aunque ya te he felicitado esta mañana

Quadern de mots dijo...

i tots al nou ritme, realment té gràcia la cosa.
Felicitats i Visca la República!!!

amparo dijo...

No sabia que hui era el teu aniversari.
FELICITATS!!!
Per molts anys, Glòria

Galderich dijo...

Glòriosa, moltes felicitats pel dia del naixement i el nom tant republicà!

Confirmo el que ha comentat en Lluís sobre el surrealisme... i es que no tenim remei!

Republica dijo...

Gracies xicots i xicotes ;-) ¡¡¡.
Per el meu aniversari i per celebrar amb mi el el 80 Aniversari de la II República...I si fóreu de Sella com a Amparo, veuríeu que el surrealisme a Sella seguix viu, molt viu, quan et descuides, veus una situació nova...En La Vila li diuen "paranormal", jo em limite a dir la frase de Xavi Castillo: " Que bonico l'avestrussss"...
I si, Lluis, Berlanga en el meu poble s'hauria posat les botes a guions.

Eulàlia Mesalles dijo...

Felicitats.
I és cert que l'himne el savien poc, però estaven contents i cantàven el que podien!!!
Dieun també que algú es va fer dor venent pintura lila i que van pintat tots els estancs a l'estil de la bústia que has triat per il·lustrat el post

Blanca dijo...

Nadie me había contado esta anécfota.


lo que me pierdo por no entrar más por aquí.

le jour de Gloire es arrivé...jaja
Yo siempre digo que en mi pueblo todo el mundo chapurrea el francés ...aprendido a fuerza de trabajar para los gabachos..

bon dia...

vaig a quedar-me per ací una estona.