lunes, 18 de abril de 2011

Què bonica està Blavència...




Torne i torne sobre les anàlisis que es fan sobre la intenció de vot i el vot en si d'este reducte endeutat que és el País Valencià.
Podem tirar-li la culpa al estat, a l'oposició en Els Corts, als mitjans emmordassats pel poder, als sobres per davall de la taula...Però no.

On les compentencies d'educació, ocupació, sanitat i tantes altres, són del Consell, on anem de mal en pitjor en estos temes i on ningú demana responsabilitats, continuen guanyant els corruptes.

Tan sols se sent una frase a l'uníson, "que bonica està València"...a ningú se li ocorre dir el mateix de Castelló o d'Alacant...
Jo arribe a la conclusió de la victòria Pperea a través de "Mi Paco"...És una qüestió de fe.
Guanya Paco Camps per dogma, si tal qual.
Açò és així i Prou.
Com els grans dogmes de l'església:

«Dogma no significa l'absència de pensament, sinó el fi del pensament», va vindre a dir Chesterton. I si és dogma de fe és pensament mort i soterrat.

Davant d'un dogma de fe no hi hi ha discusió possible. I a continuar guanyant.Dos mil anys porta l'Església.

Morts i soterrats.

L'esquerra no té dogmes de fe. Si de cas és molt mes crítica amb els seus. No hi hi ha espai per al fracàs. Fes-ho bé i a temps.

Si Esteban Gonzalez Pons, Maria Dolores de Cospedal, Eduardo Zaplana o Ana Mato es casen i es divorcien, ací està l'església per a mirar a un altre costat quan li donen la comunió. Si tenen un fill homosexual, ací estan per a perdornarlos cada dilluns, perquè el dissabte van freqüentar una local d'ambient, si van conduir borratxos per la Castellana a 40 km més del que es permet o van fumar marihuana en ple carrer, ahí estan les iaies per a dir allò de "les males companyies"...

Quidquid recipitur ad modum recipientis recipitur. -El que es rep, es rep en la mesura del recipient.-O el que és el mateix, cada u entén segons les seues capacitats.



___________________________________________


Vuelvo y vuelvo sobre los análisis que se hacen sbre la intención de voto y el voto en sí de este reducto endeudado que es el Pais Valenciano.Podemos echarle la culpa al stado, a la oposición en Les corts, a los medios amordazados por el poder, a los sobres por debajo de la mesa...pero no.

Donde las compentencias de educación, empleo, sanidad y tantas otras, son del Consell, donde vamos de mal en peor en estos temas y donde nadie pide responsabilidades, siguen ganando los corruptos.

Tan sólo se oye una frase al unísono, "que bonita esá Valencia"...a nadie se le ocurre decir lo mismo de Castellón o de Alicante...
Yo llego a la conclusión de la victoria Pperea a través de "Mi Paco"...es una cuestión de fe.
Gana Paco Camps por dogma, si tal cual.
Esto es así y Sanseacabó.
Como los grandes dogmas de la iglesia:

«Dogma no significa la ausencia de pensamiento, sino el fin del pensamiento», vino a decir Chesterton. Y si es dogma de fe es pensamiento muerto y enterrado.

Ante un dogma de fé no hay discursión posible. Y a seguir ganando.Dos mil años lleva la Iglesia. Muertos y enterrados.

La izquierda no tiene dogmas de fe. Si acaso es mucho mas crítica con los suyos. No hay espacio para el fracaso. Hazlo bien y a tiempo.

Si Esteban Gonzalez Pons, Maria Dolores de Cospedal, Eduardo Zaplana o Ana Mato se casan y se divorcian, ahí está la iglesia para mirar a otro lado cuando le dan la comunión. Si tienen un hijo homosexual, ahí están para perdornarlos cada lunes, porque el sábado frecuentaron una local de ambiente, si condujeron borrachos por la Castellana a 40 km más de lo permitido o fumaron marihuana en plena calle, ahi están las abuelas para decir aquello de "las malas compañías"...

Quidquid recipitur ad modum recipientis recipitur. -Lo que se recibe, se recibe en la medida del recipiente.-O lo que es lo mismo, cada cual entiende según sus capacidades. Otro día hablamos de capacidades. Un altre dia parlem de capacitats.

No hay comentarios: